OLEG PANFILOV VISITA BARCELONA

Dilluns va tenir lloc a Barcelona un cicle de conferències que sota el títol Periodistes en conflictes armats exposava la dificultat que tenen molts professionals d’aquest sector a l’hora de realitzar la seva tasca en zones de conflicte. Aquest cicle, organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya, s’iniciava amb una conferència titulada Txetxènia, Àfrica i Colòmbia, que va comptar amb la presència de periodistes que han viscut en primera persona les conseqüències d’una guerra en aquests tres contextos.

Un d’aquests periodistes és Oleg Panfílov, director del Centre de Periodisme en Situacions Extremes de Moscou i expert en el conflicte txetxè. Panfílov va començar la seva intervenció agraint la seva invitació i, mig sorprès, va celebrar que existissin organitzacions a Catalunya que mostrin el seu interès pel conflicte del Caucas. Feta la introducció, va senyalar que una de les dificultats més grans que existeixen sobre aquest conflicte és la dificultat per obtenir informació de primera mà. Va comparar la situació txetxena amb la de Colòmbia i va criticar la censura que ha imposat el President rus Vladimir Putin. Panfílov va remarcar que la limitació del treball periodístic, així com el control exhaustiu que s’exerceix sobre els mitjans de comunicació russos, han suposat un clar retrocés en la llibertat de premsa, i sembla que s’hagi retrocedit a l’època soviètica, quan la gent escoltava d’amagat la BBC a les ràdios de les cuines de casa.

Una altra idea clau que va assenyalar és que el conflicte txetxè ha tingut un paper clau sense el qual no es pot entendre la vida política russa. Va explicar que les diferents etapes del procés bèl·lic han tingut conseqüències directes sobre el govern del Kremlin.

En la seva intervenció va afirmar que van ser els periodistes els qui van aturar la primera guerra txetxena (1994-1996), perquè van poder ensenyar al món el que passava en aquest país i van poder exercir la seva influència mediàtica. Tanmateix, Putin va aprendre dels errors comesos i en la segona guerra txetxena (1999-?) va limitar l’entrada dels periodistes a la regió. No es va donar permisos d’entrada a Txetxènia a més de 200 periodistes estrangers, i hi ha més de 300 persones a qui no es concedeix el visat rus en els últims anys perquè han escrit sobre el conflicte d’una forma crítica.

Panfílov va explicar que la via actual per obtenir informació relativament fiable és a través d’informadors locals, doncs són els únics que tenen accés al terreny. Tanmateix, va comentar que acostumen a ser persones no massa ben preparades professionalment.

Pel que fa referència a la premsa russa, Panfílov argumentava que no existeix una tradició de premsa lliure al seu país. En la segona guerra, s’ha exercit pressió sobre els propietaris dels mitjans de comunicació perquè no tractin el conflicte o ho facin seguint les directrius del Kremlin. També va ressaltar la importància de la televisió com a canal d’informació principal pels russos (un 97% s’informa de què passa a Rússia per mitjà de la televisió) i, va afegir que des de 1999 el control sobre els 5 canals de televisió és total. Explicava que cada divendres Putin manté una reunió amb els directors de les cadenes de televisió i els hi explica com han d’explicar el que passa a Rússia o com funciona de bé la democràcia a Txetxènia.

En el seu èmfasi per la manca de tradició de premsa lliure al seu país, Panfílov va explicar que la primera llei sobre el treball periodístic va ser aprovada tan sols fa 16 anys. També va remarcar que aquest era un problema endèmic. A la universitat per exemple, es segueix ensenyant sota el programa educatiu soviètic basat en la idea de “fer propaganda” i per tant, els estudiants, estan rebent coneixement d’un país que ja no existeix.

Una altre aspecte que va tractar va ser les dades prou significatives en relació al conflicte: 32 periodistes morts, 11 desapareguts, 23 segrestats més d’un any, 45 ferits; sense contar detencions, amenaces, confiscació de material, etc.

Panfílov va citar dos exemples rellevants d’aquesta repressió a periodistes com va ser el cas d’Andrei Babitski de Ràdio Liverty, empresonat un any i mig per entrar il·legalment a Txetxènia, cas que va aixecar gran polseguera internacional, o el més recent amb el brutal assassinat d’Anna Politkóvskaia.

Oleg Panfílov, que era amic personal de Politkóvskaia, va explicar que el seu assassinat li va suposar un gran impacte. Va criticar durament les paraules de Putin quan va dir que Politkóvskaia era una periodista insignificant al seu país, opinió que tanmateix, va dir era compartida per gran part del país. Va explicar que la tirada de Novaya Gazeta (el diari o escrivia l’Anna) era de 50.000 exemplars però que sobretot es consultava electrònicament. Paral·lelament, va ressaltar la figura de l’Anna a nivell internacional, on era molt coneguda i respectada i on els seus llibres eren llegits arreu. Va explicar que no era una corresponsal de guerra qualsevol, sinó que ella es centrava en les víctimes, els camps de refugiats remarcant-ne la seva gran humanitat i va declarar que la postura del president venia motivada per la por a les respostes de condemna de la comunitat internacional, com ho demostra el suport rebut de diferents mitjans de comunicació d’arreu del món. Finalment, en relació a l’autoria de l’assassinat, va declarar que no podia afirmar amb certesa qui hi havia darrera la mort de l’Anna, però que aquesta estava relacionada directament amb Txetxènia i que Putin havia creat l’atmosfera propicia perquè això es produís.

Per acabar la seva intervenció va dir que la llibertat de premsa a Rússia s’ha de conquistar, i els periodistes han de lluitar pels seus drets. Va argumentar que la mort de l’Anna lluny de silenciar més veus ha començat a despertar petits canvis en alguns periodistes russos, sobretot aquells de fora la capital amb qui Panfílov hi diposita les seves esperances. Va finalitzar dient que el suport internacional era necessari i va posar com exemple la nostra modesta campanya, mostrant a l’auditori la guia de la nostra exposició.

Sergi Curbí